L'habitatge digne

Declaració dels Drets Humans:

Article 25

Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Causes per la lluita contra l'habitatge digne:

La situació actual de l'accés a l'habitatge a Espanya, és difícil, degut a l'augment incontrolat del preu de l'habitatge.

Des de el 1999 el preu de l'habitatge ha augmentat un 180%, molt per sobre del sous que cobra la gent.

Objectius:

• L'objectiu principal és que és compleixi l'article 25 de l'habitatge digne.
• Foment des de l' Administració l'habitatge en lloguer davant l'habitatge en propietat.
• Control dels preus de l'habitatge per a evitar augments artificials.
• Us social dels habitatges vuits existents a les ciutats.
  
• La lluita contra la corrupció i la especulació urbanística. Que l'habitatge deixi de ser un negoci per a convertir-se en un dret.
• Urbanisme sostenible y solidari amb el medi ambient.

Organització:

Plataforma per un habitatge digne: Primera organització que incideix en la lluita per a l'habitatge digne

Assembleas per un habitatge digne: Més tard coneguda com el V habitatge.

Tan la Plataforma per una habitatge digne com l'assemblea per un habitatge digne, van ser la base de les següents mobilitzacions .

Taula d'iniciatives per al Dret al Sostres:Juntament amb la Plataforma per un habitatge digne, va ser formada per a coordinar noves accions.

Altres associacions

Altres associacions ciutadanes han recolzat el moviment com el col·lectiu Rompamos el silencio, Juventud Obrera Cristiana, Jóvenes Verdes, Otra Democracia es Posible, V de Vivienda, el Sindicato de Estudiantes entre altres, mantenint-se fora de la organització de les manifestacions però recolzant-les amb la seva presència. També els sindicats majoritaris i partits polítics han recolzat als medis de comunicació les manifestacions per una vivienda digna, com és el cas de IU, CCOO i UGT.

Persones sense llar o sense sostre

El dret a l'habitatge digne, a part de crear un moviment ocupa, també ha creat que les persones visquin sense llar o sense sostre.

Diferència entre els sense llar i els sense sostre:

Quan parlem de persones sense sostre ens ve al cap una persona bruta, mal vestida, que fa pudor i que, probablement, dorm entre cartons o als porxos d'esglésies o caixers. Les nostres reaccions: esquivar-los o desviar la mirada.

En canvi, els sense llar són persones que a pesar de no tenir unes condicions dignes en quant a l'habitatge, viuen en pensions barates amb unes mínimes condicions higièniques. Hi ha moltes persones que són Sense Llar però que estan amagades, ja que la solitud, el patiment i l'angoixa es poden disfressar, però no per això deixa de ser un autèntic drama.

Dades a Barcelona:

De les 1.870 persones sense sostre de Barcelona, 658 dormen literalment al carrer i 955 en alberg assistencials i pisos d'inclusió. Les 265 restants es troben en diversos assentaments col·lectius. El 45,7% fa més d'un any que viu al carrer.

Moviment okupa

El dret a l'habitatge digne ha creat un moviment ocupa.

Què és l'ocupació?
L'okupació és el nom amb què es coneix l'acció d'apropiar-se d'un edifici o lloc abandonat amb la intenció d'utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reunió, donant a aquest fet a més un caràcter públic i reivindicatiu. La paraula s'aplica a vegades al propi edifici, una vegada okupat, i a les persones que l'utilitzen se'ls sol conèixer com a okupes.

Quins són els motius pels quals se sol realitar una okupació?
N'hi ha de diversos. En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a una vivenda digna.

L'okupació legal
Fins a finals de 1996, quan es va posar un nou codi penal, no existia a Espanya una figura legal que penalitzés l'ocupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerància en les dècades anteriors. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'ocupacions il·legals de vivendes de propietat estatal.
Abans el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins il·legals dient que li impedien utilitzar la seva propietat, la qual cosa produïa una coacció. Llavors s'iniciava un procés judicial civil, generalment llarg, que solia acabar amb una orde de desallotjament .
Però tot hi així va haver-hi excepcions: de vegades els jutges donaven la raó als okupes. Els defensaven dient els anys d'abandó de l'edifici, l'estat en que es trobava.
Altres vegades els propietaris no denunciaven la okupació perquè es desinteressaven de la seva propietat o bé perquè consideraven que la presència d'okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament físic o impedia que fos utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable.

Introducció

Habitatge: Casa o part de la casa que hom pot habitar
Digne: Manifest sobre la necessitat de conservació, protecció i divulgació del patrimoni geològic redactat en el "First International Symposium on the Conservation of our Geological Heritage"
Per tant:
Habitatge digne: És aquella casa o part de la casa que hom té com a necessitat conservar, protegir i divulgar mentre l'habita.

Com tots ja sabem aquest és un dret que no es compleix en la majoria de persones i països del món, sobretot en aquells menys desenvolupats. En el nostre blog parlarem sobre aquest dret i totes les injustícies que hi ha relacionades.