El dret a l'habitatge digne ha creat un moviment ocupa.
Què és l'ocupació?
L'okupació és el nom amb què es coneix l'acció d'apropiar-se d'un edifici o lloc abandonat amb la intenció d'utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reunió, donant a aquest fet a més un caràcter públic i reivindicatiu. La paraula s'aplica a vegades al propi edifici, una vegada okupat, i a les persones que l'utilitzen se'ls sol conèixer com a okupes.
Quins són els motius pels quals se sol realitar una okupació?
N'hi ha de diversos. En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a una vivenda digna.
L'okupació legal
Fins a finals de 1996, quan es va posar un nou codi penal, no existia a Espanya una figura legal que penalitzés l'ocupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerància en les dècades anteriors. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'ocupacions il·legals de vivendes de propietat estatal.
Abans el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins il·legals dient que li impedien utilitzar la seva propietat, la qual cosa produïa una coacció. Llavors s'iniciava un procés judicial civil, generalment llarg, que solia acabar amb una orde de desallotjament .
Però tot hi així va haver-hi excepcions: de vegades els jutges donaven la raó als okupes. Els defensaven dient els anys d'abandó de l'edifici, l'estat en que es trobava.
Altres vegades els propietaris no denunciaven la okupació perquè es desinteressaven de la seva propietat o bé perquè consideraven que la presència d'okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament físic o impedia que fos utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable.
Què és l'ocupació?
L'okupació és el nom amb què es coneix l'acció d'apropiar-se d'un edifici o lloc abandonat amb la intenció d'utilitzar-lo com a habitatge o lloc de reunió, donant a aquest fet a més un caràcter públic i reivindicatiu. La paraula s'aplica a vegades al propi edifici, una vegada okupat, i a les persones que l'utilitzen se'ls sol conèixer com a okupes.
Quins són els motius pels quals se sol realitar una okupació?
N'hi ha de diversos. En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a una vivenda digna.
L'okupació legal
Fins a finals de 1996, quan es va posar un nou codi penal, no existia a Espanya una figura legal que penalitzés l'ocupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerància en les dècades anteriors. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'ocupacions il·legals de vivendes de propietat estatal.
Abans el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins il·legals dient que li impedien utilitzar la seva propietat, la qual cosa produïa una coacció. Llavors s'iniciava un procés judicial civil, generalment llarg, que solia acabar amb una orde de desallotjament .
Però tot hi així va haver-hi excepcions: de vegades els jutges donaven la raó als okupes. Els defensaven dient els anys d'abandó de l'edifici, l'estat en que es trobava.
Altres vegades els propietaris no denunciaven la okupació perquè es desinteressaven de la seva propietat o bé perquè consideraven que la presència d'okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament físic o impedia que fos utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable.
1 comentari:
Noies, us interessa???
http://www.viviendadigna.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_por_una_Vivienda_Digna_en_Espa%C3%B1a
drets humans:Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Publica un comentari a l'entrada